20 de juliol del 2013

El disseny sostenible no és una moda, és una necessitat


Abans de marxar de vacances us deixem una entrada nova. La d'avui és una entrevista al dissenyador holandès Piet Hein Eek publicada el passat 6 de juny a la revista Diario Design.

Piet Hein Eek ha creat un estil propi amb els seus mobles realitzats amb fustes i altres materials reciclats. És un dissenyador amb un procés únic basat no només en el reciclatge i recuperació de materials sinó en mantenir i embellir la seva condició de residu. A l'octubre de 2010 va inaugurar a Eindhoven The Factory, una gegantina nau de 10,000 metres quadrats on s'elaboren i es poden veure tots els seus dissenys. El seu treball es troba exposat permanentment a l'Estat Espanyol a la Galeria Roomservice de Barcelona, on també es poden adquirir les seves peces. Recentment la Roomservice també ha acollit l'exposició retrospectiva sobre el seu treball "zitten"-seure-, gràcies a la qual ha estat possible realitzar aquesta entrevista.



Has treballat amb diferents materials, però en els teus treballs hi sol predominar la fusta. És el material que més t'agrada? Per què?
No exactament. M'inspiren tots els materials en combinació amb diferents tècniques i processos artesans. Però la fusta és molt accessible tant pel que fa a les màquines per a treballar-la com al material en sí. Per aquesta raó va ser una elecció òbvia des de l'inici, tot i que hem treballat amb tot tipus de materials. De fet, l'acer és el meu material preferit. A més de comptar amb un espai enorme on treballem amb acer i fusta, també tenim un estudi de ceràmica i el nostre propi taller d'entapissat.

Com és el procés de selecció de la fusta que utilitzes?
Atès que portem treballant amb fusta reciclada des del 1993 es pot dir que tenim una cultura dins de l'empresa sobre quins colors i estructures utilitzar, amb quin propòsit i el que és més important: quins colors evitar.

Com i on trobes inspiració? Cada un dels teus dissenys tenen un fons, és a dir, són fruit d'un concepte concret?
La meva inspiració sempre prové del material, les tècniques a aplicar i els processos artesans.

Prenent de referència la retrospectiva "zitten" exposada al Roomservice de Barcelona, des de la primera cadira que vas crear, en quin sentit creus que han evolucionat els teus dissenys? Ha variat la teva forma de concebre els mobles?
Les possibilitats han anat creixent a mesura que creixia la companyia, però jo sempre he treballat i dissenyat amb el que hi havia disponible. No obstant això, cada vegada més me'n adono que precisament per ser una empresa tan petita, és molt important produir els nostres productes en edicions limitades, que tinguin una aparença icònica. Així, si altres volen copiar-los, almenys estarà clar que nosaltres som els originals. Aquesta de fet és una idea bastant nova que em va venir al cap quan vam acabar l'enorme sofà de bigues entapissat.

Ens apassionen els colors de les peces que integren cada disseny que crees i l'ús que els hi dones. Sempre he tingut un dubte, d'on procedeixen aquestes peces?
A Holanda hi ha una àmplia cultura de la construcció amb fusta i també del reciclatge. Recordo que el meu pare feia cases per a conills al jardí amb fustes velles. Jo vaig ser el primer a utilitzar-les amb fins domèstics. Tota la fusta que fem servir és realment vella i usada, mai la pintem ni manipulem els seus colors.


Conceps les teves creacions com a peces úniques d'artesania o és possible certa reproductibilitat, per a una repercussió una mica més massiva de cadascuna de les teves peces de mobiliari?
Fem les dues coses, però els dissenys estan fets per produir-se en quantitats petites. Si hem de produir més, ho fem igualment en sèries petites.

Quina va ser la primera peça que vas vendre?
Vaig vendre totes les peces que vaig realitzar per la meva graduació a l'Eindhoven Design Academy, majoritàriament als meus familiars. Crec que la primera peça que vaig vendre va ser l'aparador Classic de fusta reciclada.

L'ecologia i l'ecodisseny ... són una moda o estan aquí per quedar-s'hi?
No són una moda sinó una necessitat. Crec que al final haurem de canviar molt més del que pensem, i probablement serem més feliços. Ningú mai ha estat més feliç per consumir sense sentit.

Quin és per a tu la funció d'un dissenyador al segle XXI? Què creus que els dissenyadors han d'aportar a la societat?
Els dissenyadors tendeixen a pensar de manera generalista, al contrari que cap altra professió. Els dissenyadors han de pensar sobre el procés sencer, des de la idea fins que el producte arriba al consumidor. En comptes de pensar que els dissenyadors són només capaços de ser responsables de l'aparença d'un producte, hauríem d'integrar persones amb aquesta creativitat a les juntes directives i als llocs influents. Ara el que sol passar és que persones amb especialitats tècniques o financeres són els directors de grans empreses; han estudiat i s'han desenvolupat com a especialistes, per a això i per aquesta raó no són els més ben qualificats per a estar al capdavant. Per descomptat, hi ha excepcions. La gent creativa està més capacitada per evitar inversions estúpides i per trobar les inversions bones. Potser Steve Jobs és un bon exemple del que estic intentant explicar.

M'agradaria saber la teva opinió sobre la importància de la senzillesa i de respectar el material i si consideres que això és part d'una tendència de simplicitat i minimalisme que veiem en alguns dissenyadors.
Probablement, després d'un temps de riquesa i luxe era la tendència que tocava. Però per a mi és una necessitat, perquè només som capaços de produir a preus raonables si som molt eficients quant a l'ús dels materials i l'energia.

Si tinguessis l'oportunitat de xerrar 5 minuts amb Gerrit Rietveld, què li diries?
Només li diria com el respecto i probablement no parlaria gaire de mi.


5 de juny del 2013

Think.Eat.Save en el Dia del Medi Ambient 2013

Des de l’any 1972 cada 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, a proposta de l’Assemblea General de les Nacions Unides. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) és qui s'encarrega d’establir, any rere any, quina serà la temàtica de treball del Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, el tema seleccionat és la reducció del malbaratament alimentari. Per això el mateix PNUMA, juntament amb vuit socis més, va endegar a principis del 2013 la campanya Think.Eat.Save, que té per objectiu reduir les pèrdues d’aliments i els residus alimentaris i d’aquesta manera també, reduir la nostra petjada alimentària. 



Si ens fixem en les dades publicades sobre malbaratament alimentari veurem que realment són alarmants. Segons l’estudi Global food losses and food waste (FAO, 2011) cada any es perden o malbaraten 1300 tones de menjar, és a dir, un terç de tots els aliments que es produeixen al món durant un any. Això encara és més preocupant si tenim en compte que 7 de cada 10 persones al món passa gana i que la taxa d’obesitat, als països desenvolupats, va en augment. Tot plegat, dades incongruents fruit de situacions de constants desigualtats entre nacions.

El malbaratament alimentari es produeix tan a països industrialitzats com a països en vies de desenvolupament. Tot i que les tones d’aliments malbaratats, en valors absoluts, són semblants a ambdós grups de països, si ens fixem amb les tones d’aliments malbaratats per càpita s'observa que els països industrialitzats són els qui en malbaraten més quantitat. Les causes del malbaratament alimentari també són diferents. Als països en vies de desenvolupament acostumen a haver-hi el que s’anomenen pèrdues d’aliments. Aquestes pèrdues d’aliments se solen donar en les fases de producció, recol·lecció, post recol·lecció o processat. Habitualment són pèrdues fruit de la precarietat de les infraestructures relacionades amb la indústria alimentària, el baix nivell tecnològic dels processos i les instal·lacions i la falta d’inversions als sistemes de producció alimentària. Als països industrialitzats en canvi, se sol parlar de desaprofitament d’aliments. El que ocorre en aquests països és que arriben a les escombraries grans quantitats d’aliments que encara podrien ésser consumits. Són desaprofitaments d’aliments que es produeixen un cop aquests aliments arriben als minoristes i als consumidors. Quant als minoristes, el fet principal que contribueix al desaprofitament alimentari és la selecció que es fa dels aliments abans de posar-los a la venda. Per raons estètiques, s'arraconen del mercat productes que estan en bones condicions per ésser consumits. Pel que fa als consumidors, la seva principal contribució al desaprofitament alimentari prové dels residus alimentaris que ocasionen per haver fet una mala planificació: a l'hora de fer la compra, a l'emmagatzemar-la, en l'elaboració dels seus menús i àpats, etc. Aquests residus es poden ocasionar, o bé perquè els aliments s'han malmès abans de tenir temps per a consumir-los, o bé perquè s'han llençat residus alimentaris que no s'han sabut aprofitar. Prova d’això n’és la següent dada: un 18% dels aliments que es compren a les llars de l’Estat Espanyol es llencen, el que es tradueix en uns despesa "llençada a les escombraries" d’uns 240€ anuals per llar. Això sense tenir en compte els recursos que s'han utilitzat en la producció d'aquests aliments (aigua, energia, sòl, etc.), que també són desaprofitats

De tot això se’n pot extreure que avui en dia la indústria alimentaràia encara presta poca atenció als mètodes utilitzats en la producció d’aliments, als sistemes d’envasat i emmagatzematge emprats, a la logística emprada en el transport, o a la manera com els aliments arriben a les botigues o en com es posen a la venda. Al mateix temps, els consumidors tampoc planifiquem suficientment les nostres compres, no conservem de la millor manera els aliments, no apliquem normes d’ordre i rotació a la nostra nevera o rebost, cuinem sense mesura o no sabem aprofitar les restes de menjar. I tot això fa que el malbaratament alimentari continuï augmentant, amb les conseqüències econòmiques, socials i ambientals que comporta. 
En els darrers anys s'han anat posant de manifest les problemàtiques associades al problema del malbaratament alimentari i s’han endegat diverses iniciatives encarades a conscienciar a la ciutadania. A Catalunya, prova d'això en són (entre d'altres) les campanyes No en llencem ni mica  de l'Associació Espai Ambiental i  Menja Just a la UAB de la Fundació Autònoma Solidària. Ambdues campanyes persegueixen proporcionar informació al ciutadà i oferir recursos i estratègies per tal que aquest eviti el malbaratament alimentari
Com a ciutadans doncs, podem contribuir a reduir aquesta xifra de malbaratament alimentari tant alarmant; seguint alguns dels consells d'iniciatives com les referenciades, fent una bona planificació de les nostres compres, reserves i àpats, afavorint el consum de productes de proximitat i exigint a la indústria alimentària i les superfícies de consum que es comprometin a reduir les pèrdues i desaprofitaments alimentaris. Pensa, alimenta't en conseqüència i conserva. Aquesta és la clau.


Referències:

FAO - Food & Agriculture Organization of The United Nations. 2011. Global foodlosses and food waste. FAO. Roma. 

28 de maig del 2013

Crea i cuina: taller de disseny culinari a l'escola Floresta de Sabadell


Els passats 25 i 26 d’abril vam estar a l'escola Floresta de Sabadell organitzant dos tallers de disseny culinari. Els tallers, que els vam anomenar “crea i cuina”, formen part de les activitats que estem desenvolupant en el marc del projecte PEP (Pagès-Escola-Pagès), del que ja us hem anat explicant coses a través del blog. L'objectiu principal del PEP és transmetre hàbits d’alimentació saludables als infants i joves en edat escolar, a través del consum de varietats agrícoles antigues i productes de temporada i proximitat. El projecte s’ha estat desenvolupat al llarg del curs 2012/13 i compta amb la participació dels alumnes de 5è. de l’escola Floresta

En total, va ser 43 els alumnes de 5è. que van poder gaudir dels tallers, que van ser impartits pel professor de l’Escolar Superior de Disseny ESDi Ivan Merino, dissenyador de producte amb experiència en l’àmbit del disseny culinari, i la periodista Marina Antúnez, docent de tallers de cuina d’aprofitament i cuina i hort. 



El punt de partida del taller era l'elaboració d’un menú format per quatre plats utilitzant els productes agrícoles que els alumnes havien cultivat a l’hort de l’escola durant el curs. Fins i tot, el mateix dia, vam anar a buscar a l'hort alguns enciams, plantes aromàtiques i flors que utilitzaríem uns minuts més tard. Les matèries primeres eren ben fresques! A més a més, també vam incorporar-hi altres productes d'origen local, però que en aquell moment no tenien al seu hort, com ara la mongeta del ganxet i el cigró menut, dues denominacions d'origen protegides (DOP) o el pa de Sant Julià. La incorporació d'aquests tres productes també donava més possibilitats de manipular i experimentar per part dels alumnes, a l'hora de cuinar.


Per elaborar la seva proposta de menú cada alumne disposava d’una safata amb quatre orificis, on hi havia de preparar tres plats sòlids i un de líquid. Els alumnes disposaven de multitud d’ingredients processats de diverses maneres: tallats, ratllats, bullits, triturats, liquats, etc. A més a més, també podien acabar de processar els ingredients i utilitzar diferents motlles que vam portar-los en l’elaboració dels seus plats. Abans de posar les mans a la massa, l'Ivan i la Marina els van donar alguns consells i exemples a l'hora d'elaborar els seus plats de manera creativa. Els hi van mostrar com combinant els diferents colors, textures i formes que oferien els ingredients que tenien disponibles podien elaborar un menú d'una manera semblant a la que pintarien un quadre. En aquest cas però, les pintures serien els ingredients de l'hort i les varietats locals del Vallès i la tela, la safata de quatre orificis. 



Amb la realització d’aquests taller vam aconseguir que els alumnes realitzessin un exercici amb unes directrius molt bàsiques i que poguessin plasmar tota la seva imaginació en la elaboració d'un menú culinari. També van comprovar com amb els vegetals de l'hort es poden preparar plats saludables, de proximitat i molt gustosos de manera divertida i creativa.  I finalment, vam posar en contacte alumnes i mestres de primària amb professionals del disseny i estudiants de l’ESDi, tota una manera de compartir i transmetre coneixements vinculats al disseny, l'educació i l'alimentació.



Us deixem unes quantes fotos del procés de treball seguit durant el taller i d'alguns dels menús resultants. I si teniu ganes de conèixer més coses sobre el taller crea i cuina, podeu consultar la notícia que la periodista Marina Antúnez ha publicat al seu blog


25 d’abril del 2013

L’Educació en l’alimentació: el primer ingredient d’una gran recepta

Avui us deixem un article que hem escrit relacionat amb un dels projectes que portem des de la Fundació i que vincula l'educació amb l'alimentació i el disseny. Esperem que us resulti interessant, que aneu seguint els nostres avenços en el projecte a través del blog i que opineu i ens suggeriu els que vulgueu!


“Hem de mantenir una alimentació saludable”. Aquest missatge ens arriba des de ben petits a través de la nostra família, l’escola, la comunitat mèdica... Però, que vol dir, “alimentació saludable”?

Segonsel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (GENCAT, 2013) una alimentació saludable és aquella que es caracteritza per ser variada, equilibrada i adequada a l’edat, sexe, cultura i requisits de cada persona. Ha de ser una alimentació que ens aporti tota l’energia i nutrients necessaris per poder desenvolupar les nostres activitats diàries. Un altre organisme de la Generalitat de Catalunya, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, incorpora a la definició una nova variable: la toxicitat. Diu, que una alimentació saludable ha de ser lliure de productes tòxics (GENCAT, 2013). Ambdós organismes també afegeixen que per mantenir una alimentació saludable cal tenir en compte l’estacionalitat dels productes, donant preferència a l’ús de productes locals i de temporada.

La teoria queda clara. Però a la pràctica, què passa? Basant-nos en aquestes definicions, podria ser que els aliments que configuren la nostra alimentació, no ho siguin, de saludables? Hi ha estudis que alerten que els productes químics o additius que s’apliquen a diversos aliments, ja sigui durant la seva producció al camp o en posteriors processos de manufactura, poden ésser assimilats pel nostre organisme i desencadenar problemes de salut i malalties greus.

Coneixem l’estacionalitat, origen o procedència dels aliments que consumim? Som conscients que els aliments produïts fora de temporada o que han recorregut llargues distàncies perden propietats nutricionals? Hem perdut el sentit de l’estacionalitat de molts aliments perquè actualment podem trobar de tot, durant tot l’any, procedent d’arreu. Es calcula que els aliments importats que consumim han recorregut, de mitjana, més de 5000 km abans d’arribar a les nostres taules (Amigos de la Tierra, 2012). Estem lluny d’assolir la recomanació de donar preferència als productes locals i de temporada mencionada anteriorment.

Sabríem identificar tots els processos i etapes per les que passen els aliments al llarg del seu cicle de vida i els impactes que ocasionen sobre el medi ambient? Cultiu, selecció, neteja, processat, emmagatzematge, refrigeració, transport i distribució; tot suma a l’hora de comptabilitzar entrades de recursos i sortides de residus. Segons l’Organització de les Nacions Unides per al’Alimentació-FAO (FAO, 2011) actualment la producció d’aliments per part de la indústria agroalimentària és responsable del 30% del consum d’energia a nivell mundial i del 20% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Tots aquests fets posen de manifest les relacions que existeixen entre l’alimentació, la salut i el medi ambient i reforcen la necessitat de redissenyar el sistema agroalimentari actual cap a un model més saludable i sostenible. Precisament aquests van ser els principals focus del cinquè cicle Ecotendències CosmoCaixa, un espai de divulgació, reflexió i debat sobre els reptes ambientals actuals i futurs, que va culminar el passat 12 de març amb la sessió .Idea. En aquesta darrera sessió es van presentar deu projectes innovadors relacionats amb el món de l’alimentació que han estat desenvolupats a Catalunya.  Els deu projectes tenen com a nexe assolir una alimentació més saludable i més respectuosa amb el medi ambient i proposen solucions a problemàtiques actuals que afecten diferents punts de la cadena agroalimentària. Un dels deu projectes seleccionats per la sessió va ser el projecte PEP (Pagès-Escola-Pagès) de la Fundació INDICIS. El projectePEP vol fomentar l’alimentació saludable entre els infants i els joves a través del coneixement de la cultura agrícola local. El projecte actua en l’àmbit de l’educació primària i dels horts escolars i actualment s’està desenvolupant a l’Escola Floresta de la ciutat de Sabadell. Els seus objectius són els següents:
  • Fomentar hàbits d’alimentació saludable entre els alumnes.
  • Incorporar el consum de productes agrícoles locals i varietats antigues a les seves dietes.
  • Promoure el consum de proximitat.
  • Donar a conèixer els agricultors de Sabadell i apropar  l’escola i la pagesia.
  • Utilitzar l’alimentació i la cuina com a eines per fomentar la creativitat.

Per tal d’assolir aquests objectius des de la Fundació INDICIS s’han desenvolupat una sèrie de propostes pensades per treballar a l’hort escolar. Aquestes propostes s’han treballat conjuntament amb la Unitat Departamental de Producte i Usabilitat d’Espais de l’ESDi i amb la col·laboració de tres alumnes de l’ESDi.
En primer lloc s’ha creat un kit agrícola didàctic que permet als alumnes fer un bon seguiment dels vegetals de l’hort, descobrir aquest espai per compte propi, experimentar amb els recursos que ofereix i dotar-se d’informació que relaciona la producció agrícola i el medi ambient. En segon lloc s’ha creat un sistema d’identificació i informació (beneficis per la salut i informació ambiental) de les espècies vegetals que tenen plantades a l’hort. I per últim, una proposta de separador per a parcel·les d’horts escolars que serveix tan per delimitar l’espai com de suport pel sistema d’identificació i informació. Pel que fa a les propostes d’activitats, en paral·lel i en primer terme, s’han introduït varietats agrícoles antigues i de producció ecològica a l’hort i hi ha hagut dues visites d’un pagès de la zona a l’escola. En tercer lloc, es realitzaran uns tallers de disseny culinari on a través de la creativitat, els alumnes podran elaborar plats nutritius i atractius amb els productes de temporada de l’hort i utilitzant varietats antigues de la zona del Vallès. I per últim, també es preveu fer una visita a la finca del pagès, on els alumnes podran conèixer què i com produeix, el sistema de comercialització dels seus productes i la importància de mantenir activa l’agricultura local.

Mitjançant l’ús de les metodologies, eines i estratègies que ofereix el disseny, totes aquestes propostes esdevenen recursos educatius útils per la docència i que faciliten el procés d’aprenentatge als alumnes. Les propostes tenen el valor afegit de transmetre el concepte d’alimentació saludable de forma completa, tal com el definíem inicialment. Esperem que les propostes sorgides del PEP ajudin als alumnes a qüestionar-se, informar-se i analitzar què hi ha darrera dels aliments que conformen la seva alimentació. De moment, caldrà continuar treballant i posant esforços en projectes com aquest, on la unió de professionals del disseny, de l’educació i del medi ambient esdevé una bona recepta per millorar la nostra alimentació.   


Ariadna Claret i Carles
Investigadora de la Fundació INDICIS

Referències

Amigos de la Tierra. 2012. Alimentos Kilométricos. Amigos de la Tierra, Madrid.

FAO – Food and Agriculture Organization of the United Nations. 2011. “Energy-Smart” Food for people and climate. Food and Agriculture Organization of the United Nations. Roma.

GENCAT. 2013. Alimentació - Consells Generals. Dins de: Generalitat de Catalunya Departament de Salut - Canal Salut – Vida Saludable. Barcelona,
IL: http://bit.ly/ZBSEz7 últim accés 18 d’abril de 2013.

GENCAT. 2013. Guia “L’alimentació saludable a l’etapa escolar”. Dins de: Generalitat de Catalunya – Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Temes – Alimentació i Salut – Publicacions. Barcelona,
IL: http://www.gencat.cat/salut/acsa/  últim accés 18 d’abril de 2013.