Cada any el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA)
estableix una temàtica de treball per la celebració del Dia Mundial del
Medi Ambient. Enguany el tema central serà l’Economia Verda, sota
el lema “Economia Verda: també
t’inclou a tu?”. Així mateix, l’Economia Verda també serà un dels
eixos centrals de treball de la Conferència
de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible (Rio + 20) que tindrà lloc a Rio de Janeiro del 20
al 22 de juny. I és que, des de fa més d’un any, la paraula economia ha
esdevingut d’ús habitual en tot tipus de converses i el model econòmic i de
desenvolupament actual no para de ser qüestionat. En aquest context, es
presenta com a possible solució la transició cap a una Economia Verda.
Si prenem com a referència les característiques del sistema econòmic que ens
regeix, l’agrupació de paraules economia + verda podria semblar-nos
inversemblant, estranya, antagònica. Quina és però, la definició que es dóna
d’Economia Verda? Segons el PNUMA, l’Economia Verda és aquella que aconsegueix millorar el
benestar de la humanitat i l’equitat social, reduir els riscos ambientals i els
danys ecològics. A la pràctica, es determina com a
Economia Verda aquella que farà créixer
els ingressos i impulsarà llocs de treball mitjançant inversions públiques i
privades que es regiran per les premisses següents: reduir les emissions de carboni i altres gasos contaminants; fer un ús
eficient dels recursos i millorar en eficiència energètica; evitar la pèrdua de
biodiversitat i de serveis ecosistèmics. Per tal d’aconseguir-ho serà
necessari que aquestes inversions siguin recolzades per reformes en la política
de despesa pública i canvis en la legislació vigent.
Tot i tractar-se d’una disciplina recent i anar acompanyada de bons
principis, l’Economia Verda ja ha començat a rebre crítiques i té alguns
detractors. Els discursos i arguments contraris a l’Economia Verda són
diversos. Hi ha qui en qüestiona la seva viabilitat econòmica perquè el
camí cap a una Economia Verda comporta fer grans inversions (per millorar en
eficiència i reducció de residus, per exemple) i això, pot provocar que el
consumidor final hagi de pagar un preu més alt a canvi de preservar el medi
ambient. També hi ha qui opina que l’Economia Verda implicarà la
mercantilització i la privatització dels serveis ecosistèmics i dels recursos
naturals, davant la possibilitat que s’hagi de pagar per utilitzar-los. Ja són
nombroses les grans empreses del sector energètic, agroindustrial,
farmacèutic, químic, etc. que estan interessades en l’Economia Verda.
Les del sector energètic, per exemple, veuen en la utilització de la biomassa
una sortida a l’explotació del petroli. Es planteja doncs, si les
mesures proposades per l’Economia Verda podran aconseguir la transformació cap
a un model econòmic sostenible. O si al contrari, fins i tot poden
anar en contra direcció, provocant que els recursos naturals acabin
essent controlats per grans empreses. En aquest cas, les comunitats
indígenes i de països del sud seran qui en sortiran encara més perjudicades.
Al llarg de la història aquestes comunitats, coneixedores del medi en el que
viuen, han compatibilitzat l’aprofitament dels recursos naturals amb
l’aplicació de bones pràctiques de gestió que han permès als ecosistemes
continuar evolucionant. Es podria concloure doncs, que tot i conèixer
la definició de l’Economia Verda, no se sap com s’acabarà d’aplicar ni
si el resultats s’adequaran als objectius proposats.
Per altra banda, l’any 2011 Gunter Pauli va publicar el llibre The
Blue Economy. El llibre pretén contribuir al disseny d’un nou
model econòmic basant-se en que un ecosistema no només pot subministrar
serveis, sinó que pot actuar com a font d’inspiració per millorar el nostre
sistema de producció i consum. Els seus plantejaments van lligats
a altres corrents com la del cradle to cradle, que promou el
tancament dels cicles dels sistemes productius, tal i com fan els ecosistemes
naturals. A la natura, per exemple, el concepte residu no existeix perquè tot
es recircula i recicla. L’Economia Blava vol anar més enllà de la
preservació del medi ambient i parla de regeneració. Respecte la necessitat
d’evolució contínua que tenen els ecosistemes per tal de sobreviure,
la qual cosa pot proporcionar idees pràctiques i inspiracions per
aplicar en models de negoci. Una economia que tendeixi a l’Economia Blava,
que actuï sobre les causes dels problemes ambientals i no sobre els
efectes, serà més eficient. El llibre també exposa un llistat de 100
innovacions inspirades en el funcionament dels sistemes naturals que s’han
convertit en nous models de negoci, independents de subsidis i exempcions
d’impostos. Fins al 2011 aquestes 100 innovacions, havien generat 20,000
llocs de treball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada