Del 20 al 22 de juny va tenir lloc a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20), també anomenada Cimera de la Terra. Aquesta és la quarta Cimera de la Terra que se celebra. La primera va tenir lloc a Estocolm l’any 1972, la segona a Rio el 1992 i la tercera a Johannesburg el 2002. Aquestes Cimeres, organitzades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), serveixen de punt de partida per a l’establiment de polítiques internacionals en matèria de medi ambient.
A Rio+20 hi han participat 193
nacions amb el propòsit de revisar i establir nous objectius internacionals per
tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible. Els principals temes de debat
plantejats eren l’establiment de mecanismes per a la transició cap a una
economia verda i la creació d’un òrgan de govern ambiental d’àmbit
internacional. Per tal d’evitar que els representants de les diverses nacions
entressin en controvèrsies i discussions que els conduïssin a no establir un
document d’acords, Brasil, com a país d’acollida de la Cimera, va elaborar un
esborrany de la declaració. Es tracta d’un document de mínims que tot i ésser
consensuat per les nacions participants, ha estat jutjat per algunes parts
implicades i per la societat de poc ambiciós, mancat d’objectius específics i
mecanismes concrets per tal d’assolir els reptes plantejats. A mode d’exemple, el
document no especifica quins són els recursos necessaris per poder costejar els
projectes que han de conduir-nos cap a un desenvolupament sostenible; no
estableix els objectius de desenvolupament sostenible que han de reemplaçar els
Objectius del Mil·lenni a finals del 2015; tampoc fixa els terminis de
supressió dels subsidis als combustibles fòssils, principals causants del canvi
climàtic; o la supressió d’altres subsidis que també es consideren
insostenibles, com els que es concedeixen a la pesca o a determinades formes
d’agricultura. Finalment, renuncia a la creació d’un govern ambiental global
però a canvi, es compromet a reforçar el finançament i autonomia del Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
El secretari general de les
Nacions Unides, Ban ki-moon, va clausurar la Cimera dient “els discursos han
acabat. Ara comença la feina”, tot demanant a les delegacions que es basin en
els compromisos assumits durant la Cimera per aconseguir una prosperitat
econòmica, ambiental i social. Alguns analistes han arribat a la conclusió que
els progressos en matèria ambiental no es poden aconseguir a través d’acords
internacionals i que caldrà definir-los a nivell local. D’altres, que la Cimera
ha servit per posar al descobert les limitacions manifestades pels poders
polítics i econòmics i que està a les mans de la societat, individualment i
col·lectivament, caminar cap a un desenvolupament sostenible (Beinecke&
Van Noppen en el seu article publicat al New York Times el passat 22 de
juny).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada