Think.Eat.Save en el Dia del Medi Ambient 2013

Des de l’any 1972 cada 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, a proposta de l’Assemblea General de les Nacions Unides. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) és qui s'encarrega d’establir, any rere any, quina serà la temàtica de treball del Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany, el tema seleccionat és la reducció del malbaratament alimentari. Per això el mateix PNUMA, juntament amb vuit socis més, va endegar a principis del 2013 la campanya Think.Eat.Save, que té per objectiu reduir les pèrdues d’aliments i els residus alimentaris i d’aquesta manera també, reduir la nostra petjada alimentària. 

Si ens fixem en les dades publicades sobre malbaratament alimentari veurem que realment són alarmants. Segons l’estudi Global food losses and food waste (FAO, 2011) cada any es perden o malbaraten 1300 tones de menjar, és a dir, un terç de tots els aliments que es produeixen al món durant un any. Això encara és més preocupant si tenim en compte que 7 de cada 10 persones al món passa gana i que la taxa d’obesitat, als països desenvolupats, va en augment. Tot plegat, dades incongruents fruit de situacions de constants desigualtats entre nacions.

El malbaratament alimentari es produeix tan a països industrialitzats com a països en vies de desenvolupament. Tot i que les tones d’aliments malbaratats, en valors absoluts, són semblants a ambdós grups de països, si ens fixem amb les tones d’aliments malbaratats per càpita s'observa que els països industrialitzats són els qui en malbaraten més quantitat. Les causes del malbaratament alimentari també són diferents. Als països en vies de desenvolupament acostumen a haver-hi el que s’anomenen pèrdues d’aliments. Aquestes pèrdues d’aliments se solen donar en les fases de producció, recol·lecció, post recol·lecció o processat. Habitualment són pèrdues fruit de la precarietat de les infraestructures relacionades amb la indústria alimentària, el baix nivell tecnològic dels processos i les instal·lacions i la falta d’inversions als sistemes de producció alimentària. Als països industrialitzats en canvi, se sol parlar de desaprofitament d’aliments. El que ocorre en aquests països és que arriben a les escombraries grans quantitats d’aliments que encara podrien ésser consumits. Són desaprofitaments d’aliments que es produeixen un cop aquests aliments arriben als minoristes i als consumidors. Quant als minoristes, el fet principal que contribueix al desaprofitament alimentari és la selecció que es fa dels aliments abans de posar-los a la venda. Per raons estètiques, s'arraconen del mercat productes que estan en bones condicions per ésser consumits. Pel que fa als consumidors, la seva principal contribució al desaprofitament alimentari prové dels residus alimentaris que ocasionen per haver fet una mala planificació: a l'hora de fer la compra, a l'emmagatzemar-la, en l'elaboració dels seus menús i àpats, etc. Aquests residus es poden ocasionar, o bé perquè els aliments s'han malmès abans de tenir temps per a consumir-los, o bé perquè s'han llençat residus alimentaris que no s'han sabut aprofitar. Prova d’això n’és la següent dada: un 18% dels aliments que es compren a les llars de l’Estat Espanyol es llencen, el que es tradueix en uns despesa "llençada a les escombraries" d’uns 240€ anuals per llar. Això sense tenir en compte els recursos que s'han utilitzat en la producció d'aquests aliments (aigua, energia, sòl, etc.), que també són desaprofitats. 

De tot això se’n pot extreure que avui en dia la indústria alimentaràia encara presta poca atenció als mètodes utilitzats en la producció d’aliments, als sistemes d’envasat i emmagatzematge emprats, a la logística emprada en el transport, o a la manera com els aliments arriben a les botigues o en com es posen a la venda. Al mateix temps, els consumidors tampoc planifiquem suficientment les nostres compres, no conservem de la millor manera els aliments, no apliquem normes d’ordre i rotació a la nostra nevera o rebost, cuinem sense mesura o no sabem aprofitar les restes de menjar. I tot això fa que el malbaratament alimentari continuï augmentant, amb les conseqüències econòmiques, socials i ambientals que comporta. 

En els darrers anys s'han anat posant de manifest les problemàtiques associades al problema del malbaratament alimentari i s’han endegat diverses iniciatives encarades a conscienciar a la ciutadania. A Catalunya, prova d'això en són (entre d'altres) les campanyes No en llencem ni mica  de l'Associació Espai Ambiental i  Menja Just a la UAB de la Fundació Autònoma Solidària. Ambdues campanyes persegueixen proporcionar informació al ciutadà i oferir recursos i estratègies per tal que aquest eviti el malbaratament alimentari. 
Com a ciutadans doncs, podem contribuir a reduir aquesta xifra de malbaratament alimentari tant alarmant; seguint alguns dels consells d'iniciatives com les referenciades, fent una bona planificació de les nostres compres, reserves i àpats, afavorint el consum de productes de proximitat i exigint a la indústria alimentària i les superfícies de consum que es comprometin a reduir les pèrdues i desaprofitaments alimentaris. Pensa, alimenta't en conseqüència i conserva. Aquesta és la clau.


Referències:

FAO - Food & Agriculture Organization of The United Nations. 2011. Global foodlosses and food waste. FAO. Roma.