Què ha passat a Rio+20?

Del 20 al 22 de juny va tenir lloc a Rio de Janeiro la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (Rio+20), també anomenada Cimera de la Terra. Aquesta és la quarta Cimera de la Terra que se celebra. La primera va tenir lloc a Estocolm l’any 1972, la segona a Rio el 1992 i la tercera a Johannesburg el 2002. Aquestes Cimeres, organitzades per l’Organització de les Nacions Unides (ONU), serveixen de punt de partida per a l’establiment de polítiques internacionals en matèria de medi ambient. 

A Rio+20 hi han participat 193 nacions amb el propòsit de revisar i establir nous objectius internacionals per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible. Els principals temes de debat plantejats eren l’establiment de mecanismes per a la transició cap a una economia verda i la creació d’un òrgan de govern ambiental d’àmbit internacional. Per tal d’evitar que els representants de les diverses nacions entressin en controvèrsies i discussions que els conduïssin a no establir un document d’acords, Brasil, com a país d’acollida de la Cimera, va elaborar un esborrany de la declaració. Es tracta d’un document de mínims que tot i ésser consensuat per les nacions participants, ha estat jutjat per algunes parts implicades i per la societat de poc ambiciós, mancat d’objectius específics i mecanismes concrets per tal d’assolir els reptes plantejats. A mode d’exemple, el document no especifica quins són els recursos necessaris per poder costejar els projectes que han de conduir-nos cap a un desenvolupament sostenible; no estableix els objectius de desenvolupament sostenible que han de reemplaçar els Objectius del Mil·lenni a finals del 2015; tampoc fixa els terminis de supressió dels subsidis als combustibles fòssils, principals causants del canvi climàtic; o la supressió d’altres subsidis que també es consideren insostenibles, com els que es concedeixen a la pesca o a determinades formes d’agricultura. Finalment, renuncia a la creació d’un govern ambiental global però a canvi, es compromet a reforçar el finançament i autonomia del Programade les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). 

El secretari general de les Nacions Unides, Ban ki-moon, va clausurar la Cimera dient “els discursos han acabat. Ara comença la feina”, tot demanant a les delegacions que es basin en els compromisos assumits durant la Cimera per aconseguir una prosperitat econòmica, ambiental i social. Alguns analistes han arribat a la conclusió que els progressos en matèria ambiental no es poden aconseguir a través d’acords internacionals i que caldrà definir-los a nivell local. D’altres, que la Cimera ha servit per posar al descobert les limitacions manifestades pels poders polítics i econòmics i que està a les mans de la societat, individualment i col·lectivament, caminar cap a un desenvolupament sostenible (Beinecke& Van Noppen en el seu article publicat al New York Times el passat 22 de juny).